Glòria: Rosers de Catalunya sorgeix d’un encàrrec del Festival Espurnes Barroques 2024 al violinista Joel Bardolet i al folklorista Jaume Ayats. L’espectacle, de 60’ de durada, es va estrenar el diumenge 2 de juny de 2024 a l’església de Sant Pere de Matamargó (Pinós, El Solsonès), en una primera aproximació.

El projecte —que forma part de la trilogia Biber al Sud— s’articula a partir d’una de les obres claus del repertori violinístic de tots els temps, com són les extraordinàries Sonates del Rosari de Heinrich Franz Ignaz von Biber (1644-1704). En aquesta obra, a l’abast de molt pocs intèrprets per la complexitat tècnica i musical que comporta (cada sonata està escrita en una scordatura diferent per qüestions de simbologia i timbre), el gran violinista bohemi va repassar els 15 misteris del rosari, dedicant una sonata a cadascun. Repartida en tres cicles, l’obra recorre els 5 misteris de Goig (l’Anunciació, la Visitació, etc.), els 5 de Dolor (la Flagel·lació, la Coronació d’espines, etc.) i els 5 de Glòria (la Resurrecció, l’Assumpció de Maria, etc.).

El projecte neix de la intuïció que creuar la dimensió septentrional, contrapuntística, instrumental i virtuosística de Biber amb una manifestació anàloga que sigui meridional homofònica, vocal i popular, pot generar una proposta de fusió atrevida que parteix de la certesa que diferents llenguatges d’índole, tradició i geografia diversa (i, en aquest cas, coetanis) poden trobar recursos anàlegs per explicar el mateix. Per això, el cicle de Goig es va amalgamar amb música sarda; el cicle de Dolor amb música flamenca; i el cicle de Glòria (objecte d’aquest projecte) amb polifonies de tradició oral de Catalunya, moltes d’elles dedicades a la lloança gloriosa —com succeeix en els misteris de Glòria de Biber— de la Verge.

EL REPERTORI

Primer misteri de glòria: La resurrecció

Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644-1704), Sonata n. 11 en Sol Major C100

I. Sonata

II. Surrexit Christus hodie

1 d’octubre (dins Roser de tot l’any)

III. Adagio

Li fayt Dieu

Segon misteri de glòria: L’ascensió de Jesús al cel

H. I. F. von Biber, Sonata n. 12 en Do Major C101

I. Intrada

II. Aria Tubicinum

III. Allamanda

IV. Courante - Double

Tercer misteri de glòria: La vinguda de l’Esperit Sant

H. I. F. von Biber, Sonata n. 13 en re menor C102

I. Sonata

II. Gavotte

III. Guigue

IV. Sarabanda

Quart misteri de glòria: L’assumpció de Maria al cel

Preludi sobre la “Quarta sonata de glòria” de H.I.F. von Biber

Salve de l’auia

Maria anava partera

Cant de la Sibil·la

Cançons de tambor

Cinquè misteri de glòria: La coronació de Maria

Preludi sobre la “Cinquena sonata de glòria” de H.I.F. von Biber

Goigs del Roser

O vere Deus

ELS INTÈRPRETS

JOEL BARDOLET -  Ha dedicat els últims anys a la investigació i estudi del llenguatge musical i la relació de la paraula i la música, des d'Ockeghem i el Renaixement fins als paisatges atemporals de Morton Feldmann. La seva relació de vida amb Jordi Móra li ha imprès una percepció de la vivència fenomenològica que és ben present en cada lectura seva d'un text musical. És el director musical del projecte Bach-Inventions de la prestigiosa companyia de dansa MalPelo, amb qui comparteix escenari i laboratori de treball regularment, experimentant la bellesa del gest, l'escolta honesta i integrant materials literaris, d'arquitectura i científics en el mètode de treball.

JEREMY NASTASI - Franco-italià d'origen, Jeremy Nastasi va néixer i créixer a Milà, on va començar a estudiar guitarra clàssica a l'edat de 9 anys. Va mostrar des del principi una gran passió que el va portar, pocs anys després, a inscriure's al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on va ser guiat per Maria Vittoria Jedlowski, Paolo Cherici i externament per Emanuele Segre. Interessat al llarg dels anys en el món de la música antiga, fascinat per les transcripcions per a guitarra clàssica dels “ricercare” de Francesco da Milano, el 2017 es va unir a la classe de llaüt de Francesca Torelli, on ràpidament es va familiaritzar amb l'instrument, participant en cursos d'especialització impartits per Nicolas Achten, Hopkinson Smith i Paul O’Dette.

TORNAVEUS i NOC - Cantar a veus, sense cap o un mínim instrument que acompanyi, a la Mediterrània nord-occidental, és una característica compartida tant entre homes, dones o barrejats. Lluny del model de les corals, els components de Tornaveus són coneixedors de diferents possibilitats tradicionals d’aquests territoris, i en especial dels de parla catalana. Posen en pràctica un repertori en el que es poden sentir des de cançons religioses fins a les que tenen un to humorístic i “picant”. La proposta de Tornaveus és marcada per veus femenines a les que se’ls hi afegeix una de masculina en contrast. Jaume Ayats, professor d’etnomusicologia i gran coneixedor de les polifonies tradicionals, és l’epicentre que ha fet agrupar les veus de l’Iris, l’Ester i l’Heura en aquest projecte, a les quals s’han sumat les del Sebastià, el Miguel i el Martí per a aquest concert. Totes elles han participat o han encapçalat treballs de camp i estudis arreu dels països catalans i han treballat al voltant de l’aspecte formal i social de l’activitat de cantar; i tots ells són intèrprets actius en algun instrument i amb la veu, en què porten molts anys cantant dins aquests estils.

JAUME AYATS - Jaume Ayats i Abeyà és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Història de l'Art (especialitat de musicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i professor de violí pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona entre el 2012 i el 2020. També ha realitzat estudis d'etnomusicologia a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha escrit la seva tesi doctoral sobre l'expressió sonora de les multituds en el món urbà europeu i ha investigat la música oral catalana amb el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Ha treballat com a instrumentista d'orquestra (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i Orquestra Simfònica del Vallès). Ha comissariat l'exposició Veus de la Mediterrània del Museu de la Mediterrània, i és autor amb Joaquim Rabaseda del documental Veus i sons de la Mediterrània. Dirigeix projectes de recerca dins del grup d'investigació "Les músiques en les societats contemporànies" (MUSC) de la UAB i col·labora en cursos de l'ESMUC.